Marx i la Crisi. El socialisme actual mereix una anàlisi marxista

Marx i la crisi

El passat 27 de juny, l’agrupació socialista de Sant Cugat del Vallès va convocar una xerrada-debat obert amb el títol: Marx i la Crisi. El socialisme actual mereix una anàlisi marxista en la que hi van participar més d’una dotzena d’assistents de dins i fora del partit.

La idea d’aquest acte va sorgir a les xarxes socials arran d’un debat que es va produir entre un grup de militants socialistes amb motiu de l’article publicat a The Economist titulat “El moment marxista”, del qual es va fer ressò el professor Vicenç Navarro. En aquell debat es va parlar del fet que l’actual crisi capitalista, de la que encara no hem sortit, ni va ser predita ni ha estat correctament explicada. I ja és hora que comencem.

A Sant Cugat, la xerrada va començar recordant una conferència que es va celebrar l’any 2009 en la que prestigiosos economistes d’arreu del món, convocats pel mateix setmanari The Economist, es van reunir amb l’únic objectiu de tractar d’esbrinar què diantre estava passant. En aquella reunió, Paul Krugman, premi Nobel d’Economia, es va atrevir a pronunciar les següents paraules:  ”En els darrers trenta anys, les teories macroeconòmiques han estat, en el millor dels cassos, espectacularment inútils, i en el pitjor, possiblement han resultat catastròfiques”.

Des de l’esclat de la crisi, associacions d’estudiants d’Economia de les Universitats més prestigioses han protagonitzat diversos actes de protesta, més o menys silenciats, contra el contingut de les matèries que s’imparteixen a les aules. D’això també es va parlar amb detall a la xerrada.

La idea principal de l’esdeveniment, i d’aquí el títol, és que com a socialistes no ens mereixem ni aquest desconeixement  ni aquesta manca d’anticipació dels fets, i més quan tot el que s’està produint ja està explicat i predit des de fa més de 150 anys. Ens mereixem poder explicar-nos primer a nosaltres, i després als altres, tots els perquès de les crisis econòmiques sense por ni prejudicis.

En gairebé dues hores es van repassar conceptes com el valor de canvi, el valor d’ús i el preu de les mercaderies (incloent-hi com a tal la força de treball), la composició orgànica del capital (relació entre capital constant i capital variable) la sobreacumulació de capital i el seu paper en la llei de la tendència decreixent del benefici, l’obtenció de la plusvàlua a costa dels treballadors, la sobreproducció de mercaderies en un mercat incapaç d’absorbir tota la demanda en la seva boja i anàrquica competència, el paper del crèdit com a mecanisme per intentar pal·liar els efectes de les contradiccions del sistema però que només aconsegueix ajornar les crisis per fer-les després més llargues i profundes, i del fet que totes les crisis, en última instància, són en realitat crisis de sobreproducció. Vam intentar desvelar la veritable naturalesa d’un sistema que només funciona fent que els pobres siguin cada cop més pobres, per tal que els rics siguin més rics, la qual cosa sembla que fa prou bé.

Tothom va intervenir i va aportar el seu punt de vista. Alguns dels que hi van assistir van manifestar que s’alegraven de “tornar a escoltar” certes idees i conceptes, i que mancava celebrar més xerrades com aquesta. Per acabar, una companya va assenyalar que el que quedava clar és que, més que crisi del sistema capitalista, la crisi és el propi sistema capitalista. Ras i curt.

Anuncis

Posted on Juliol 7, 2017, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: