Patriarcat, capitalisme i ventres de lloguer

Sarai digué a Abram:

– Mira, el Senyor m’ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill.

Gènesi 16: 2

abraham

Actualment s’ha obert un debat arran de la qüestió dels ventres de lloguer.  Un tema que, malgrat les innovacions tecnològiques que comporta, en el fons no és tan nou com sembla.

Aquest passatge del Gènesi, que segons els erudits, va ser redactat en el primer període persa (finals del segle VI aC) no és pas un text històric, és clar, però atès que tot text escrit ens parla, directament o indirectament, de la societat i l’època en què va ser redactat, sí que ho és d’un gran valor historiogràfic i antropològic.

I, de passada direm que, atès que tampoc és res de nou fer un ús il·lícit de la Història, sigui humana o divina, real o inventada (o adaptada) per tractar qüestions polítiques, sembla que aquest relat, curiosament similar a històries que es remunten a la dinastía XVIII de la  l’antic Egipte, va reaparèixer en un moment sospitosament oportú per resoldre (o aprofundir), després del captiveri a Babilònia, tensions entre terratinents jueus per traçar el seu dret de terra a través del suposat llinatge del seu “pare Abraham”, que esdevingué el primer gran Patriarca de les tres principals religions monoteistes.

I és que de patriarques i patriarcat també va la cosa. Si bé el capitalisme compleix més de dos-cents anys, el patriarcat, del qual històricament s’ha fet servir de manera oportunista, enfonsa les seves arrels en els orígens de la propietat privada, allà pel neolític. Una societat patriarcal basada en la propietat privada de la terra i del bestiar, però també de les persones (esclaus) i, tal com el seu nom indica, en la subjugació de la dona.

És important recalcar el fet que, un dels factors determinants en l’opressió de la dona en les societats patriarcals, es troba en els drets d’herència i la necessitat de l’home, el posseïdor de la riquesa (quan es posseeix) d’assegurar-se que els béns es traspassen a la pròpia descendència. Coses del llinatge. I és que de la submissió a la dona, de la possessió privada d’un cos i de la transmissió de l’herència genètica, també va l’anomenada gestació subrogada.

Quant al capitalisme, un sistema basat en l’explotació de la força de treball, se sap que el nucli de les seves relacions és la mercaderia. Es defineix com a mercaderia tot aquell bé material que es produeix en massa, es destina a la satisfacció de les necessitats humanes, i no es crea per a l’autoconsum, sinó per a l’intercanvi. Tota mercaderia posseeix un valor d’ús i un valor de canvi. El procés de mercantilització del capitalisme, després de convertir en mercaderia el treball humà, el temps i cada cop més recursos naturals, fa servir les noves  tecnologies per crear noves mercaderies (i potenciar noves necessitats) amb preus de mercat.

Una de les característiques del mercat és l’homogeneïtzació de les mercaderies, o com aquestes s’igualen segons el seu valor de canvi. Així, cinquanta euros donen igual per a un llibre de biologia, un joc de cartes del tarot,  mig gram de cocaïna, un revòlver, un curs de literatura, un peluix o mitja hora de sexe. A diferència d’anteriors models de producció, aquí no existeixen barreres infranquejables entre mercaderies, darrere de les quals es troben ocultes tot un complex món d’interaccions socials. D’aquesta manera, la superstició queda al mateix nivell que la ciència, el rumor al mateix nivell que la notícia contrastada, els vicis s’igualen a les virtuts i l’ètica a la corrupció. L’única diferència és el preu.

Després d’obrir la veda a les patents d’éssers vius, ara, del cos de les dones n’han trobat un nou valor d’ús per mercadejar: La maternitat. És un valor d’ús especial que té la mateixa qualitat que una altra mercaderia també especial, la força de treball. Ambdues tenen la capacitat de crear valor produint noves mercaderies. En aquest cas, parlem dels nadons.

La diferència entre la força de treball com a mercaderia, que és l’única possessió que tenim els treballadors fora del nostre cos per llogar a canvi d’un sou, malgrat que per això hem de posar en marxa els nostres músculs i el nostre cervell a vegades fins a límits extenuants, és que és el propi cos, en aquest cas el de la dona, el que es transforma en mercaderia. L’origen d’aquesta nova mercaderia es troba, en la major part dels casos, en la necessitat, en l’expulsió de moltes dones del mercat del treball, la pobresa i la manca de perspectives.

No ens enganyem. Això de la maternitat subrogada serveix per a què famílies que s’ho poden permetre, comprin els ventres de les dones, generalment de països desfavorits, per poder tenir fills mitjançant els seus cossos i per a l’enriquiment de grans companyies del sector sanitari.

Una característica que aquests fills hauran de tenir és la mateixa herència genètica d’almenys un dels membres de la parella compradora. En cas contrari, l’eufemisme “maternitat subrogada” ja no es podria fer servir i s’hauria de parlar, simplement, de compravenda de nadons. I en el cas de les parelles heterosexuals, apostaria el que fos a què generalment, sempre que sigui possible, el que es prioritzaria serien els gens de l’home. No trobem aquí una reminiscència de la mentalitat patriarcal més arcaica?

compra bebesPer altra banda, algú s’ha parat a pensar el que suposaria si durant l’embaràs es detectés alguna anomalia en el fetus?  Qui tindria dret a decidir sobre l’avortament? I si l’anomalia es detectés un cop hagués nascut el nadó? Hi ha algun tipus d’assegurança de reposició de la “mercaderia defectuosa”?

Per poder pensar com a dones i homes lliures, primer hem d’aprendre a identificar quines idees són condicionades tant per part del patriarcat com per l’economia de mercat, per determinar quins són els pensaments propis i quins són induïts.

Així, trobem que en nom de les suposades llibertats individuals i de mercat, molts s’han arribat a creure que ser pares i mares és un dret, sobretot si es tenen diners per pagar-ho. I el fet que una dona decideixi o no llogar el seu ventre per diners, és una opció lliure i individual.

Suposo que sí, que moltes de les dones que lliuren els seus ventres en lloguer, amb tot el que això comporta tant físicament com psicològicament, gaudeixen de les mateixes llibertats i opcions que se suposa va gaudir també l’esclava d’Abraham per poder decidir entre complaure al seu amo o bé fugir enmig del desert, la qual cosa, després d’haver parit, és el que sembla que finalment va haver de fer.

Però la realitat és que els qui realment tenen dret a ser acollits i estimats, ja sigui per dos pares, dues mares, un pare i una mare o una família monoparental, són els infants. A més de la salut de les dones i el seu dret a gaudir del propi cos sense haver de vendre’l, ni sencer ni per parts, el bé més valuós a protegir són els drets dels infants.

Mentre alguns s’entesten a ser pares i mares costi el que costi, comprant ventres sense tenir en compte cap criteri ètic, i a ser possible, amb els propis gens (com si tinguessin quelcom d’especial) es calcula que prop de tretze milions de nens i nenes d’arreu del món són orfes de pare i mare. Molts pateixen tot tipus d’abusos i/o es podreixen en orfandats infectes de països subdesenvolupats, i en alguns no tant subdesenvolupats.  Més de cent cinquanta milions de menors d’edat, segons dades de Nacions Unides, malviuen als carrers víctimes de la violència, les crisis familiars, l’alcohol, les drogues… Les guerres i la crisi migratòria no fan més que empitjorar la situació.

De res serveix fer cap denúncia si no s’acompanya amb polítiques efectives que fomentin i facilitin les adopcions i les famílies d’acollida i es donin els ajuts necessaris als infants i a les famílies que estiguin disposades a adoptar i/o acollir, del tipus de família que sigui, fins i tot també a les de classe treballadora (en tema d’adopcions es parla de molts col·lectius, però de nosaltres els treballadors, no gaire), sempre amb tots els controls i les garanties que siguin necessàries per assegurar la total cobertura de les necessitats dels infants i l’acompliment dels seus drets.

Joan López

 

Advertisements

Posted on Juny 16, 2017, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: